Cada dia fa menys mal. Abans em sentia abandonada, refusada, com si res tingués sentit sense allò que'm feia falta, com si el destí manés sobre totes les coses que feia, deia, pensava o sentia. Cada cop aquest sentiment fa menys mal, no és que no el tingui, és que estic bé amb ell. Estic bé amb aquesta sensació que no sabria definir, crec que m'ho he agafat com un estat temporal i no permanent. Alguna cosa que se n'anirà d'aquí poc o d'aquí molt, però se n'anirà. Em deixarà lliure com començo a sentir-me ara, deslligada de tu, i de tot el que t'envolta. No puc negar-me a mi mateixa el que és evident, però tampoc puc pretendre viure en una farsa, en una ilusió metafísica perquè no porta enlloc. Aspiro a alguna cosa més a la meva vida.