Em sento buida, sento que t'he perdut, sento que ja res és com abans, que la vaig cagar, que ja no ets la mateixa persona amb mi, que ni tan sols vols ser-ho. Em tractes com a una nena petita, per a què no s'enfadi, complanint-me per obligació, perquè ets bona persona...

Ara i sempre, t'estimo.

I si tot va ser un error? Totes les mentides, tots els enganys, tot! I si realment eres ella, aquella persona que t'omple, i si realment eres aquella persona que m'ho podia oferir tot... Tant distant ara, tan propera abans.. Tantes històries que cauran en l'oblit, que a poc a poc es van difuminant, el vent les va esborrant d'aquella platja, on tantes estones hem passat.... 

Ara i sempre, t'estimo. 

Llàstima que el temps corri a contrarellotge i que cada oportunitat que he tingut l'he desaprofitada. Llàstima que el temps faci oblidar aquells records que tenim ara. Però quina llàstima que el temps transcorreixi a aquesta velocitat, ràpid per a que m'oblidis i immensament lent per a que jo pugui oblidar-me com em vas tractar i com vaig anar-te perden dia rere dia...

Ara i sempre, t'estimo.