Va haver un temps on els t'estimo significaven això, t'estimo, però ara tot sembla ser irreal, una mentida, una farsa... i què passa si no som els mateixos que abans? Què passa si hem canviat? És que no tenim dret?!?!

Una vida dura, de fet una vida, que en si ja es dura. Suposo que és la seva pròpia definició. Familiaritzats amb la malaltia de l'optimisme intentem avançar, però sempre entrebanquem, potser tenia raó en Homer Simpson quan deia que la cosa estava en no intentar-ho. 

Va haver-hi un temps on una noia era això, una noia. Ara, sembla que darrere de cada persona se n'amaguin tres o quatre totes elles intentant que entris al seu món particular; un món d'enganys, un món on res és el que sembla.

Una vida dura que és el que ens diferenciarà el dia de demà d'aquells que l'han tingut més fàcil. No tot són desavantatges, però, això és el que ens fa ser competents el dia de demà, no? Ja últimament, res sembla ser el que era.

Va haver-hi un temps on els t'estimo significaven això, t'estimo però ara tot sembla ser irreal, una mentida, una farsa... Però, i què? Jo he vingut a jugar... Let's play!