S'acaba un altre any, diferent del passat, però no per això pitjor. 

Tinc un propòsit; ser feliç, la vida és massa curta!

Em sento buida, sento que t'he perdut, sento que ja res és com abans, que la vaig cagar, que ja no ets la mateixa persona amb mi, que ni tan sols vols ser-ho. Em tractes com a una nena petita, per a què no s'enfadi, complanint-me per obligació, perquè ets bona persona...

Ara i sempre, t'estimo.

I si tot va ser un error? Totes les mentides, tots els enganys, tot! I si realment eres ella, aquella persona que t'omple, i si realment eres aquella persona que m'ho podia oferir tot... Tant distant ara, tan propera abans.. Tantes històries que cauran en l'oblit, que a poc a poc es van difuminant, el vent les va esborrant d'aquella platja, on tantes estones hem passat.... 

Ara i sempre, t'estimo. 

Llàstima que el temps corri a contrarellotge i que cada oportunitat que he tingut l'he desaprofitada. Llàstima que el temps faci oblidar aquells records que tenim ara. Però quina llàstima que el temps transcorreixi a aquesta velocitat, ràpid per a que m'oblidis i immensament lent per a que jo pugui oblidar-me com em vas tractar i com vaig anar-te perden dia rere dia...

Ara i sempre, t'estimo.

Va haver un temps on els t'estimo significaven això, t'estimo, però ara tot sembla ser irreal, una mentida, una farsa... i què passa si no som els mateixos que abans? Què passa si hem canviat? És que no tenim dret?!?!

Una vida dura, de fet una vida, que en si ja es dura. Suposo que és la seva pròpia definició. Familiaritzats amb la malaltia de l'optimisme intentem avançar, però sempre entrebanquem, potser tenia raó en Homer Simpson quan deia que la cosa estava en no intentar-ho. 

Va haver-hi un temps on una noia era això, una noia. Ara, sembla que darrere de cada persona se n'amaguin tres o quatre totes elles intentant que entris al seu món particular; un món d'enganys, un món on res és el que sembla.

Una vida dura que és el que ens diferenciarà el dia de demà d'aquells que l'han tingut més fàcil. No tot són desavantatges, però, això és el que ens fa ser competents el dia de demà, no? Ja últimament, res sembla ser el que era.

Va haver-hi un temps on els t'estimo significaven això, t'estimo però ara tot sembla ser irreal, una mentida, una farsa... Però, i què? Jo he vingut a jugar... Let's play!

Soy una chica de cabaret, de esas con las que todos sueñan...

Pero sabes que sólo tú me puedes tener!

testimu duduaaaaRd**

tst***

Última actualització amb 17 anys...

anna_returns

Wnu, dsprs dun llarg temps, merex la pena tornar a aktualitza. I, kom moltes koses an kanviat, preferexu anar a poc a poc, de moment em reservare més explikacions! Haha i nomes vull dedicar-li avui el meu blogspot a un vell amic, k nkara k stigui mol mol mol lluny (k es 40 minuts en avió? pd: a veure kwan vens!), me lestimo moltissim, i tot i que tenim les nostres epokes d parla més o menys, krk k ara, es un bon moment per omenatgerarlo, am un bell poema que ell mateix a skrit. Ja vewrew kom es super bonik, axik si algu, vol felicitarlo només kal que vagi a la seva pagina: /flog.com/sin_kop3 i que algú em digui que no el considera poeta!

Aki va:

Musa

Estos versos demuestran sentimientos,
los cuales mi corazón no puede tener guardados,
pero mi boca no quiere que sean pronunciados.

Detras de esas ventanas cielos encerrados
ardientes labios que tengo enmarcados
en el fondo del corazon para no ser robados.

Suspiros de tristeza que demuestran lo no tenido
sonrisas que recuerdan los momentos vividos.
Dulce poesia emanada de tus labios,
este simple hombre no puede olvidarlos.

Luz desprendida de tu sonrisa,
que entre las sombras me guía
esperanza de una mejor vida,
que hace de esta alma malherida,
que no deje la felicidad en el olvido.

Caudalosos rios nacen de mis ojos,
por solo poder ofrecer estos tristes versos
tan infimos a un angel tan divino,
sueños liberados por estos suspiros
desconsolados por no estar contigo.

No podré regalarte el mundo,
pero puedo hacer de ti,
una poesia qué jamás aprendí,
ofreciendote en estos versos,
mis mas puros y profundos sentimientos.

Poeta no me consideres,
por escribirte estos versos breves,
porque lo mas dificil tu lo hiciste,
ser lo más especial que existe .

_____________________________________________________________________________________

muaK

aNNa